Un instant de consciència
deixa enrera un territori
sense mapes dibuixats…
i arriba
amb una onada de llum
amb un esclat d’aigua.
Goig aspre i fugisser de la pèrdua
i del tall a la panxa.
Aleshores
les onades blanques enlluernen
i el blau esclata d’aigua,
el cos retorna
i els gemecs s’arreceren
dins d’un tall que fa vora.
I la pèrdua ja només és memòria.
Lanati
23.03.07 a les 8 del matí
lunes, marzo 26, 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario